{"id":2527,"date":"2022-10-19T14:42:06","date_gmt":"2022-10-19T12:42:06","guid":{"rendered":"https:\/\/revista.glifing.com\/18-motxilles-lleugeres-per-miquel-angel-alabart\/"},"modified":"2025-09-24T00:49:55","modified_gmt":"2025-09-23T22:49:55","slug":"motxilles-lleugeres-per-miquel-angel-alabart","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/revista.glifing.com\/ca\/motxilles-lleugeres-per-miquel-angel-alabart\/","title":{"rendered":"Motxilles lleugeres per Miquel \u00c0ngel Alabart"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\tEls experts opinen: El Cor<\/span>\n\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Miquel \u00c0ngel Alabart<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els experts opinen<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\"\"\t\t\t<\/figure>\n\t\t\n\t\t
\n\t\t\t

Miquel \u00c0ngel Alabart<\/h1>\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Psicopedagog i terapeuta familiar a Barcelona i Vic.
Director de \nla revista Viure en fam\u00edlia<\/i>.
Professor associat a la Universitat de Vic.<\/p>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t<\/i><\/a>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Miquel A\u0300ngel Alabart e\u0301s psicopedagog i terapeuta familiar a Barcelona i Vic. E\u0301s director de la revista Viure en fami\u0301lia i professor associat a la Universitat de Vic.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\n\n<\/svg>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La Icram e\u0301s molt assenyada. La Denise, molt moguda. Totes dues, forc\u0327a creatives. En Max, bastant despistat. En Moha te\u0301 interessos gairebe\u0301 adults. I la Laia… molt segura de si mateixa! Aquests i molts altres infants tenen nome\u0301s una cosa en comu\u0301: les dificultats amb la lectura. Per la resta, so\u0301n molt diferents entre ells, cadascun amb les seves motxilles, carregades d\u2019il\u00b7lusio\u0301, curiositat, alegria i tambe\u0301 d\u2019altres coses no tan boniques.
Treballar amb infants amb dificultats en la lectura e\u0301s com treballar amb altres infants: cal veure\u2019ls com a e\u0301ssers u\u0301nics, especials, veure-hi les fortaleses i ajudar-los a veure-les, comprendre les seves limitacions i encoratjar-los a anar una mica me\u0301s enlla\u0300, tot veient-los com a persones senceres, riques i capaces. Com hem dit altres vegades, un infant amb disle\u0300xia e\u0301s molt me\u0301s que la seva disle\u0300xia. Sense generalitzar ni pecar d\u2019optimistes, sovint hem observat que so\u0301n infants que tenen \u201cuna altra manera\u201d de comprendre el mo\u0301n: amb me\u0301s sensibilitat i creativitat, tal com explica Ronald D. Davis (El don de la dislexia<\/i>, Editex, 1999).<\/p>

En general, sabem que els disle\u0300ctics tenen un desenvolupament intel\u00b7lectual similar al dels seus companys. I de vegades, en algunes a\u0300rees, superior. Per tant, e\u0301s clar que centrar-se nome\u0301s en la dificultat no nome\u0301s e\u0301s injust, sino\u0301 un error de valoracio\u0301.<\/p>

Aixo\u0300 no obstant, les dificultats per llegir so\u0301n una part de la persona, i per aixo\u0300 crec que no se n\u2019hauria de parlar en termes \u201cd\u2019enemic a derrotar\u201d, perque\u0300 l\u2019infant e\u0301s molt conscient que estem parlant d\u2019una partseva. Aixi\u0301, no te\u0301 \u201calguna cosa que no funciona\u201d, sino\u0301 que te\u0301 una manera especi\u0301fica de funcionar, que pot ser bona per a algunes coses, i que, certament, fa que li costi llegir.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n<\/g>\n<\/svg>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La dimensi\u00f3 emocional<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En el pla emocional, les dificultats en la lectura so\u0301n viscudes per l\u2019infant i el seu entorn com una mancanc\u0327a central, que els acaba definint la identitat escolar. Aixi\u0301, tot sovint venen amb una motxilla emocional carregada d\u2019un autoconcepte baix, frustracio\u0301, solitud, confusio\u0301, desmotivacio\u0301… I hem de ser conscients que aquesta dimensio\u0301 emocional pot ser la clau d\u2019un aprenentatge tranquil i exito\u0301s o, per contra, la retroalimentacio\u0301 del \u201ccercle vicio\u0301s\u201d, de la profecia autocomplerta que te\u0301 per eix l\u2019autoconcepte negatiu: el convenciment que \u201cjo no aprenc\u201d, \u201ca mi em costa\u201d, \u201csoc menys que els altres\u201d.

Ens agrada somniar que l\u2019escola i la fami\u0301lia es poden \u201cconfabular\u201d per crear un ambient de cura i proteccio\u0301; que transmeti confianc\u0327a, pero\u0300 tambe\u0301 que tingui molt present la vulnerabilitat emocional d\u2019aquests infants. En definitiva, que mantingui lleugera la motxilla emocional de l\u2019infant. Per a aixo\u0300 e\u0301s clau que la fami\u0301lia i l\u2019escola puguin viure amb tranquil\u00b7litat i confianc\u0327a aquesta dificultat.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Un context protector<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Per crear un context protector, creiem necessari que es comprengui, es destaqui i se celebri la diversitat. La canc\u0327o\u0301 Mirada estra\u0300bica, del grup Xiula, e\u0301s un bon exemple d\u2019aixo\u0300.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Sovint el problema de l\u2019infant no so\u0301n tant aquests problemes, sino\u0301 el fet de sentir-se diferent, no pertanyent al grup. Crear moments de confianc\u0327a a classe, on es pugui parlar d\u2019allo\u0300 que fa diferent cadascu\u0301, o d\u2019allo\u0300 del que no s\u2019esta\u0300 content, i veure que aquests sentiments so\u0301n compartits, afavoreix un ambient de suport i l\u2019autoestima dels infants. Molts nens i nenes respiren alleujats quan veuen que \u201cqui no te\u0301 un all, te\u0301 una ceba\u201d. Alhora, recone\u0300ixer i destacar tambe\u0301 les moltes qualitats que te\u0301 l\u2019infant e\u0301s un fanta\u0300stic \u201cnodriment emocional\u201d.

Un altre element necessari, tant per a l\u2019infant com per a la fami\u0301lia, e\u0301s donar tota la informacio\u0301 de manera clara i alhora tranquil\u00b7litzadora. A mi m\u2019ajuda molt el cla\u0300ssic si\u0301mil de la pujada a la muntanya: comparar les dificultats per llegir amb una mole\u0300stia a la cama que no em dificulta caminar, pero\u0300 si\u0301 pujar una muntanya. Explicar que, igual que un muntanyenc ha de fer exercicis abans de poder reprendre l\u2019activitat, nosaltres tambe\u0301 haurem de fer uns exercicis. I mentrestant no es pot forc\u0327ar res. Aquest missatge e\u0301s clau per als pares: no forc\u0327ar res! Sabem que, gra\u0300cies a la mediacio\u0301 de l\u2019adult i a la connexio\u0301 amb els seus interessos, els infants estableixen un vincle amb els aprenentatges. Pero\u0300 quan hi ha dificultats, sovint li han agafat mania a la lectura, i la pressio\u0301 no fa me\u0301s que augmentar la dista\u0300ncia emocional amb l\u2019aprenentatge. Cal tallar-ho de cop, i convertir els possibles moments de lectura en una estona de plaer, de gaudi. Llegir junts (sobretot l\u2019adult, i no passa res si no llegeix pra\u0300cticament res l\u2019infant), afegir-hi un titella, buscar un repte en la histo\u0300ria, fins i tot animar-se a crear un joc de pistes… E\u0301s com si el muntanyenc que ja ha practicat una mica, decideix caminar per un bosc molt bonic, pero\u0300 encara no pujar la muntanya.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\n\n\n<\/svg>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\n\n\n\n\n<\/svg>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Canvi de focus<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L\u2019expectativa, els resultats que esperem, requereix una reflexio\u0301. Esta\u0300 estudiat que un dels factors clau de la motivacio\u0301 i, per tant, de continuar amb l\u2019esforc\u0327 i augmentar l\u2019aprenentatge, e\u0301s l\u2019e\u0300xit autoatribui\u0308t. Aleshores, e\u0301s important que l\u2019e\u0300xit sigui realment alguna cosa assolible i controlable per l\u2019infant. Pero\u0300, fins i tot, amb la millor de les intencions tot sovint generem unes expectatives que poden acabar generant frustracio\u0301. Per a mi la resposta e\u0301s no posar el focus en els resultats (i, en tot cas, fer-ho quan aquests siguin clarament millors de manera estable i sostinguda). Podem comentar els resultats de manera general, sense entrar gaire en el detall, i atribuir-los al seu esforc\u0327: \u201cVeig que llegeixes de manera molt me\u0301s seguida, es nota que has treballat\u201d. O posar el focus en les ganes que hi posa, valorar les seves aportacions, el seu intere\u0300s i la quantitat d\u2019exercicis que fa.<\/p>

Hi haura\u0300 moments de crisi. Hi haura\u0300 moments de frustracio\u0301. L\u2019autoestima baixa ens fa hipersensibles a l\u2019errada. Jo proposo una certa \u201ceconomia de comentaris\u201d, que en resum seria: destaquem me\u0301s els encerts que les errades i assenyalem les errades en termes de possibilitat: en lloc de \u201cmalament\u201d o \u201ct\u2019has equivocat\u201d, substituir-ho per repetir l\u2019explicacio\u0301 o senzillament per frases com, \u201cgairebe\u0301 ho encertes\u201d, \u201chi tornem?\u201d. Si conve\u0301, deixant d\u2019assenyalar algunes errades encara que hi siguin!<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\n\n<\/svg>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Moments dif\u00edcils<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Hi haura\u0300 moments encara me\u0301s dif\u00edcils, que caldra\u0300 acompanyar amb molta comprensio\u0301. L\u2019infant (o la fami\u0301lia) poden tenir moments de desconfianc\u0327a, o experimentar ra\u0300bia o fatiga… Cal sostenir-ho des de la calma i posar-hi nom: \u201cSembla que avui esta\u0300s enfadat… No passa res, de vegades ens enfadem\u201d. La li\u0301nia entre escoltar aquests bloqueigs (i, per tant, poder parar) i contenir l\u2019emocio\u0301 pero\u0300 convidant a fer un esforc\u0327 (del tipus \u201cJa veig que ara t\u2019esta\u0300s enfadant, continuem una mica i ja ho deixem\u201d) requereix pra\u0300ctica. Un bon indicador e\u0301s si creiem que anar me\u0301s enlla\u0300 pot ser bo perque\u0300 vegi que se\u2019n pot sortir (i en aquest cas acabar amb una bona sensacio\u0301), o si al contrari, com que ja nome\u0301s pot anar a pitjor, me\u0301s val deixar-ho per no afegir me\u0301s frustracio\u0301.<\/p>\n

La manera de funcionar d\u2019alguns infants disle\u0300ctics, sobretot quan no se\u2019ls ha detectat a temps, pot tenir aparenc\u0327a d\u2019immaduresa, amb dificultats per a l\u2019esforc\u0327 i dispersio\u0301 de l\u2019atencio\u0301. A me\u0301s, si ha viscut molta desadaptacio\u0301 en el seu context, aixo\u0300 li pot provocar ra\u0300bia i conductes desafiants, i, a la llarga, \u201cmanies\u201d i comportaments addictius (per exemple, amb les pantalles). Sense alarmismes, cal estar alerta per gestionar-ho, a me\u0301s de fer un acompanyament emocional profund amb li\u0301mits clars.<\/p>\n

Els infants amb dificultats en la lectura tenen, com tots els nens i nenes, moltes qualitats. Depe\u0300n de l\u2019entorn que sigui capac\u0327 de protegir-los d\u2019autoconceptes erronis i patiment emocional, de mantenir lleugera la seva motxilla i de tenir-ne cura quan aquesta sigui massa feixuga. La Icram, la Denise, en Max… han tingut aquesta sort, i ara segueixen amb alegria la seva vida escolar.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els experts opinen: El Cor Miquel \u00c0ngel Alabart Els experts opinen Miquel \u00c0ngel Alabart Psicopedagog i terapeuta familiar a Barcelona i Vic.Director de la revista Viure en fam\u00edlia.Professor associat a la Universitat de Vic. Miquel A\u0300ngel Alabart e\u0301s psicopedagog i terapeuta familiar a Barcelona i Vic. E\u0301s director de la revista Viure en fami\u0301lia i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2527","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista.glifing.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2527","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista.glifing.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista.glifing.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista.glifing.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista.glifing.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2527"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revista.glifing.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2527\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5057,"href":"https:\/\/revista.glifing.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2527\/revisions\/5057"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista.glifing.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2527"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}