Cor Lector, el Congrés sobre l’aprenentatge de la lectura que toca cors

Després d’haver-ho somiat durant molt de temps, al maig de 2021 vam organitzar el nostre primer congrés, que vam batejar amb el nom que ens defineix més: Cor Lector.

Al maig de 2021 vam dur a terme Cor Lector, 1r Congrés Online sobre l’Aprenentatge Lector. I tenim previst poder gaudir de més edicions cada dos anys; de manera que, si tot fa el seu camí, a l’abril de 2023 tindrem una altra cita.

La pandèmia, malgrat totes les dificultats que ha suposat per a la societat en la vida quotidiana, va ser un impuls definitiu per dur a terme el congrés, perquè més que mai calia un canvi de paradigma, era necessari continuar connectats i no deixar-se vèncer.
I compartir experiències era bàsic per saber que no estàvem sols i que, en el cas de Glifing, continuàvem caminant en la mateixa direcció. Havia arribat el moment de posar-ho en comú. I la manera de fer-ho era un congrés virtual.

0 persones de 28 països diferents van participar al congrés.

L’acollida del congrés va sobrepassar totes les expectatives previstes. 2.243 persones de 28 països diferents van participar al congrés. L’Argentina va ser el país des d’on es van registrar més seguidors i seguidores, concretament 988, seguit d’Espanya, amb 865 participants. La possibilitat de seguir el congrés tant en directe com de manera asincrònica, va facilitar, sens dubte, que la gent hi participés. L’interès que va despertar va ser màgic per a tot l’equip. I va caldre ampliar el període per poder seguir el congrés amb posterioritat, ja que les persones assistents van sol·licitar poder continuar consultant les sessions. A més a més, sense que ho sabéssim, s’estava creant la llavor de l’Acadèmia Cor Lector.

Al congrés es va analitzar, es va debatre i es va posar en valor aquest procés, aparentment senzill, que és
aprendre a llegir. Els continguts es van classificar en tres grups: entrevistes a experts, vídeos testimonials i presentació de solucions pedagògiques noves. Hi van participar 17 experts en neurociència i lectura, que van parlar del cervell, del cor, de neuroplasticitat i d’aprenentatge. Professionals i experts d’Espanya, de l’Argentina, de Xile, del Panamà, de Colòmbia i dels EUA van compartir els seus coneixements a través d’entrevistes i debats i van respondre dubtes dels assistents, que no van deixar de manifestar al llarg del congrés com n’estaven, de satisfets, del desenvolupament del congrés i de la qualitat del contingut i la dels ponents.

Es van posar damunt de la taula idees molt interessants com ara que “un cervell estressat no rendeix amb la mateixa eficàcia que un cervell tranquil” (David Bueno, de la Universitat de Barcelona).
Es va parlar de la importància del diagnòstic per atendre les possibles dificultats de l’aprenentatge (Florencia Salvarezza, de l’Institut de Neurologia Cognitiva de Buenos Aires, INECO), com també de la detecció precoç (Anna López, Hospital de Sant Joan de Déu) i també de com la comunitat de mestres ha fet els deures i s’ha format molt els últims anys, per la qual cosa les escoles estan molt més sensibilitzades per atendre l’aprenentatge de la lectura amb èxit.

Diferents escoles, gabinets professionals i famílies usuàries de Glifing van expressar els seus testimonis
i van oferir una visió de 360º del que representen tant la normalitat com les dificultats en l’aprenentatge de la lectura i com les eines i les metodologies noves faciliten i milloren el procés d’aprenentatge dels infants.

La inscripció al congrés era gratuïta, però preveia la possibilitat de fer un donatiu per a Avesedari. I les
persones que hi van participar van demostrar que són solidàries ja que van aportar la quantitat de 1.675 €. Són uns fons que fem servir per oferir les beques Avesedari, que molts dels nostres usuaris i usuàries ja coneixen com a beneficiaris.

Respectar el camí d’aprenentatge

La sessió de clausura es va centrar en el respecte del camí en l’aprenentatge de cada persona. Una clausura en què, tal com va passar al llarg de tot el congrés, no van deixar d’aparèixer paraules com màgia, enamorar-se, emocionar, motivació, passar-s’ho bé…

Abans de començar, la nostra directora, Montserrat Garcia, va explicar que Glifing es diu Cor Lector perquè està ple d’amors a primera vista, tal com testimonien un rere l’altre una gran part dels ponents que van intervenir en el congrés. “Anem d’un amor a primera vista a l’altre”, va arribar a dir tot rient. I és que Glifing enamora qui el coneix.

Així, Iraïs Seguí, del gabinet Alfa Omega Psicologia, de Palma, ens va emocionar enormement quan va afirmar: “Estic enamorada de Glifing porquè funciona. Però, sobretot, el que m’enamora és que es canvia l’actitud envers un problema. I quan parlem de criatures amb dificultats, l’actitud sol ser el problema, molt més que no pas la dificultat en si. Veure el procés de canvi i veure el que estem aconseguint tot jugant, em sembla meravellós”. I va afegir: “Glifing em va semblar màgia des del principi. I això no ha canviat, només que ara per a mi és màgia de la qual sé el truc. I si el truc és que té fonaments científics,
ja està tot dit
”.

“Glifing em va semblar màgia des del principi. I això no ha canviat, només que ara per a mi és màgia de la qual sé el truc. I si el truc és que té fonaments científics, ja està tot dit.”

Iraïs Seguí

Miquel Àngel Alabart, psicopedagog i terapeuta del centre Arae, de Vic (Barcelona), va explicar que,
abans de conèixer Glifing, jo pensava que hi havia d’haver un sistema perquè els infants aprenguessin
a llegir sense que els fos una tortura, perquè ja tenen prou problemes amb el fet de tenir dificultats i que el
seu entorn no els acabi de comprendre
”. I amb una gran satisfacció vam escoltar com es va emocionar
quan va descobrir Glifing i va trobar així la resposta a la seva preocupació.

El camí emocional

A Glifing som conscients que la feina més important que cal fer amb els alumnes amb un trastorn d’aprenentatge és l’atenció emocional, nosaltres “només” posem l’eina per facilitar la resta d’aquesta feina. Per això, ens va encantar escoltar com Alabart explicava que els infants tenen uns tresors molt fràgils, com l’autoestima o l’enorme curiositat per aprendre, i que quan ells i les seves famílies arriben amb aquests tresors esquerdats, cal saber com es poden arreglar. “Per a mi és la feina principal, perquè l’eina ja la tenim i ens podem dedicar a tota la resta, que és l’acompanyament. Tornar-los la confiança i establir un vincle que reforci el que sí que saben fer”, va afirmar.

Dariana González, del gabinet Edukids, de Panamà, és especialista en trastorns de l’aprenentatge, amb formació a la Universitat de La Salle, on va conèixer Glifing. En la intervenció, va dir que quan arriba una criatura a la consulta amb el cor lector ferit, convençuda que no li agrada la lectura, que això no fa per a ella, és difícil motivar-la. González va manifestar que “necessitem entrar-hi amb alguna cosa que ens permeti traçar una ruta en què l’infant pugui sentir, des del primer dia, que té èxit. Glifing ens permet arribar a aquest punt”.

“Cal delimitar el camí de l’aprenentatge, que ha de ser tan curt com sigui possible i tan llarg com sigui necessari.”

Dariana González

González va concloure la intervenció amb una frase que ens ha quedat com “una perla” del congrés: “Cal delimitar el camí de l’aprenentatge, que ha de ser tan curt com sigui possible i tan llarg com sigui necessari”.

I aquest camí no sempre és el que es traça al principi, sinó que s’edifica i es construeix, es va personalitzant sense oblidar mai el seu cor lector, ja que l’objectiu és també que es recuperi emocionalment i oferir-li una experiència que permeti afavorir el seu benestar general.

Treballar sense pressions

Ens encanta el projecte “El veranito lector”, creat per Dariana González i que estableix un període
d’entrenament de tres mesos en què els alumnes desenvolupen la feina sense pressions perquè fan
el seu propi procés tranquil·lament
, sense haver de prestar atenció als resultats, només gaudint del
que estan experimentant amb Glifing. I el progrés s’avalua al final.

També Iraïs Seguí opina que no hi ha d’haver pressió: “Si a l’infant se li donen les eines adequades i el temps perquè les integri i faci el seu procés sense pressions, se li regala la vida; perquè en aquest temps d’entrenament sense pressions segur que hi ha un canvi d’actitud”.

“Treballar des de casa, poc temps i passant-s’ho bé, accelera el procés lector, fa possible arribar a més famílies, als infants els encanta i permet alegrar cors.”

Les famílies tenen un paper importantíssim i la missió dels professionals és fer-los-ho saber, i ferlos també de guia perquè l’exerceixin. És bo fomentar el suport i la paciència per donar temps a l’infant que es desenvolupi. Tots els ponents van considerar que el fet que Glifing permeti treballar des de casa, cada dia, dedicar-hi poc temps i amb
la canalla passant-s’ho bé, accelera el procés lector i fa possible arribar a més famílies. Als infants els encanta i, segons Dariana González, “permet alegrar cors”. I és que cal activar la motivació. Això s’ha d’aconseguir costi el que costi, perquè és difícil aprendre sense motivació.

Un entorn educatiu

En l’entorn educatiu es confon molt de pressa una falta de motivació, de ganes de fer coses, amb una
falta de voluntat. Si s’analitza, sembla normal pensar que, si algú té una dificultat, no li vingui de gust
enfrontar-s’hi. L’exercici consisteix a entendre això, respectar-ho i fer el que faci falta per apel·lar a la
motivació.


Orlando García, director tècnic del gabinet Inteligencia Activa, d’Alacant
, terapeuta i atleta, i, com a tal, acostumat al concepte d’entrenament, va reflexionar sobre el fet que “el gabinet del futur ha de ser el que trobi la manera de jugar amb l’infant per motivar-lo a llegir: si li agraden els cavalls, doncs el pugem a un cavall i que es posi a caçar lletres. Això és Glifing!”. I va afegir, i nosaltres ben cofois, “i a més a més no s’acaba mai, perquè al darrere hi ha un grup de persones que no paren d’introduir novetats”. I és que “aconseguir que la nena o el nen entri ‘hipermotivat’ a la sessió, quan tu t’estàs preparant per ‘treballar’ amb ells, és un regal per al professional i una demostració que el mètode funciona”, va afegir.

“Aconseguir que la nena o el nen entri ‘hipermotivat’ a la sessió, quan tu t’estàs preparant per ‘treballar’ amb ells, és un regal per al professional i una demostració que el mètode funciona.”

Orlando Garcia

La màgia de la lectura

Les persones tenim el poder i la màgia d’aquest món tan fantàstic que és la lectura, és una porta que té l’infant per poder aprendre, per poder-se desenvolupar. “La lectura és molt important i, quan l’infant la té, desperta una màgia, un somriure, una motivació. 
És la porta del primer aprenentatge escolar, seriós, que li permet traslladar-se i viatjar”, va explicar Orlando García.

Miquel Àngel Alabart va fer al·lusió a la xerrada La intervenció basada en solucions, de Mark Beyebach, a qui va qualificar de guru en teràpia familiar, en què va dir que cal centrar-se en allò que sí que funciona en l’infant, perquè “un infant no és la seva dislèxia”, va sentenciar Alabart. I va afegir: “Cal mirar el que l’infant sap fer, fins i tot el que sap fer amb la lectura, encara que no sàpiga llegir bé. […] Si s’aconsegueixen  vincles emocionals positius, l’infant pot arribar a establir vincles amb les lletres”.

“Un infant no és la seva dislèxia.”

Miquel Àngel Alabart

Montserrat Garcia va tancar la clausura agafant el testimoni d’Alabart en referència a Mark Beyebach i explicant que “a Glifing ens aboquem en les teràpies centrades en solucions, fem una avaluació per saber on som i, a partir d’aquí, ja no es parla més del problema. És d’aquí cap endavant; perquè, si no, s’entra en un cercle viciós negatiu que et va enfonsant.
S’enfonsa l’infant, s’enfonsa la família, s’enfonsen els mestres perquè tampoc els aconsegueixen ajudar, i al final aquí no hi ha ningú que se salvi”. I va afegir una última reflexió: “Hi ha infants que milloren i ningú no se n’adona. I això és gairebé pitjor que no millorar, perquè la millora que no veiem es perd i llavors és com tenir una cosa bona que es converteix en una cosa dolenta, perquè ningú no s’adona que existeix”.

Per tant, la fórmula de Glifing, conclou la Montserrat, és “proporcionar l’eina per dissenyar el camí, mesurar el progrés i celebrar l’avanç”.

I és que Glifing és sobretot un Cor Lector que cuida i motiva.

Ens veiem el 2023 en el 2n Congrés Cor Lector!