L’any 2011, en col·laboració amb la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, vam fer un primer estudi pilot per examinar els efectes d’una intervenció assistida per ordinador (Mètode Glifing) en la velocitat lectora i el rendiment lector d’infants en edat escolar. Els resultats van mostrar un increment significatiu en les competències lectores dels infants, per exemple la velocitat lectora, després d’una intervenció de cinc mesos
La lectura és una de les tasques més complexes que fa el cervell humà i el rendiment lector constitueix un aspecte central per a l’aprenentatge i l’èxit acadèmic (Lachmann, 2018).
Llegir implica dos processos bàsics que es relacionen entre si:
  • la coordinació del llenguatge – sistemes de processament visual

  • la descodificació i la comprensió (Sousa, 2014)

Una lectura reeixida depèn d’unes xarxes neurals que permeten que els sistemes de reconeixement visual i de processament auditiu reconeguin i pronunciïn les paraules dins del cap del lector.
Mentrestant, l’escorça frontal processa la informació transmesa per determinar què volen dir (Sousa, 2014). En particular, la descodificació és un procés que inclou el reconeixement de lletres i combinacions de lletres o de paraules, cosa que permet adquirir el coneixement lèxic (Wang et al., 2019), mentre que la comprensió es considera el producte de la lectura, la part essencial que s’ha pogut comprendre d’un text (Alderson et al., 2015).

Tal com veiem a la figura adjunta, la descodificació és una tasca de baix nivell, o microprocés, per la qual cosa té una característica molt important: es pot automatitzar i s’ha d’automatitzar. Les tasques que s’automatitzen permeten que el cervell dugui a terme diversos processos simultàniament, en paral·lel, atès que no necessiten cap atenció conscient.

La comprensió
, en canvi, és un macroprocés, per la qual cosa no és mai automàtica i sempre requereix una atenció conscient.

Els microprocessos automatitzats, en aquest cas la descodificació, permeten executar de manera eficient els macroprocessos, la comprensió en aquest cas. 

Quan la descodificació està automatitzada, no requereix cap esforç atencional. Mentre que, quan no aconseguim automatitzar la descodificació, els recursos atencionals es reparteixen (ara descodifiquem, ara mirem de recordar el que hem descodificat, ara ho comprenem, ara ho relacionem amb el que ja sabíem, però ara hem de tornar a descodificar…) i així és fàcil perdre el fil del que llegim.

L’indicador que ens avisa de si el procés de descodificació està automatitzat és la velocitat de lectura.
Que una persona llegeixi lentament vol dir que no ha automatitzat la descodificació. Això vol dir que té una lectura menys eficient i molt més cansada.

Com que la descodificació és primària, és a dir, la trobem a l’inici del procés lector, és indicat que l’entrenament de la lectura comenci per l’assoliment d’una bona descodificació, cosa que passa per aconseguir una certa velocitat de lectura, amb tanta precisió com sigui possible. És a dir, una certa fluïdesa lectora.
És per aquest motiu que GLIFING centra la primera part del seu entrenament lector a aconseguir un augment de la velocitat de lectura, sabent que aquest procés, si està automatitzat, allibera recursos atencionals per poder comprendre.

Per tant, el nostre primer estudi científic es va centrar a demostrar que l’entrenament Glifing aconsegueix augmentar la velocitat de lectura, la fluïdesa, en els alumnes amb dificultats de lectura. Per fer-ho, vam aconseguir una mostra experimental (el grup d’alumnes que van treballar amb Glifing) i un grup de de control (el grup d’alumnes que no van treballar amb Glifing, sinó amb altres mètodes tradicionals).

Anàlisi estadística del període experimental del Mètode Glifing

La metodologia experimental següent es va dur a terme per estudiar els efectes del Mètode Glifing sobre les habilitats lectores dels infants amb dislèxia. Fent servir un disseny intrasubjecte, vam comparar l’evolució de la velocitat de lectura (paraulesper minut) i el rendiment (nombre d’errors). 

Es van fer servir les hipòtesis següents:

  • H.1 L’aprenentatge de la lectura a través del Mètode Glifing ajuda els infants a millorar la velocitat lectora (paraules per minut) en comparació amb els infants del grup de control.

  • H.2 L'’aprenentatge de la lectura a través del Mètode Glifing ajuda els infants a millorar el rendiment (nombre d’errors) en comparació amb els infants del grup de control.

s va treballar amb un grup experimental de 24 infants (16 homes, 8 dones) i un grup de control de 23 infants (13 homes, 10 dones), tots dos grups de 4t, 5è i 6è d’educació primària i 1r d’ESO.

El tipus de metodologia de lectura oferta als infants es va mantenir com a variable independent amb dues condicions. En la condició experimental, els infants va ser exposats al Mètode Glifing. En la condició de control, els infants van ser exposats a l’aprenentatge estàndard, proveït per mètodes de les seves escoles o de centres de reeducació, que van aplicar les metodologies i els processos habituals.

Per mesurar l’evolució de l’automatització del procés lector dels infants, es van dur a terme dues proves d’avaluació lectora, una abans de l’estudi i l’altra després d’haver estat exposats a les condicions.

Es van fer servir tres tests d’avaluació:

  • 1

    Prolec R o Prolec SE, depenent de si els alumnes eren de primària o de secundària, en la versió en llengua castellana.

  • 2

    TALEC, en la versió en llengua catalana.

  • 3

    Glifing, en la versió bilingüe, que avalua tant en llengua catalana com en llengua castellana.

El període temporal entre proves va ser de 5 mesos. Els alumnes del grup experimental van fer una mitjana de 3-4 sessions Glifing a la setmana, cosa que suposa globalment una mitjana de 58 sessions d’uns 15-20 minuts cada una.

Dels resultats obtinguts (vegeu la taula adjunta), se’n desprèn que:

Estudi dut a terme l’any 2011 amb la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Dependent Variable
Glifing Method

Control Condition

Significance

.

Words per minute

Number of errors

Pre

Post

Change

.

81.95

103.69

21.74

(26.53%)

2.33

1.00

1.33

(57.08%)

Pre

Post

Change

.

77.23

82.65

5.42

(7.02%)

3.47

2.93

0.54

(15.56%)

.

p = 0.002

p = 0.128

*Estudi dut a terme l’any 2011 amb la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona

Expressat també en aquest gràfic:

Pel que fa a la hipòtesi H.2, veiem que els alumnes del grup experimental (Glifing) van reduir els errors en un 57,08 % versus els alumnes del grup de control, que només els van reduir en un 15,56 %, per la qual cosa, tot i que aquestes xifres són positives per a la valoració de Glifing, no es mostren significatives i no ens permeten validar la hipòtesi.

D’altra banda, veiem que els alumnes del grup experimental, practicant amb el Mètode Glifing, van augmentar significativament el nombre de paraules llegides per minut en comparació amb els alumnes del grup de control.

Per tant, acceptem la hipòtesi H.1: l’aprenentatge de la lectura a través del Mètode Glifing ajuda a millorar la velocitat de lectura (paraules per minut) en comparació amb els subjectes del grup de control.

Des de llavors, moltes persones han experimentat millores en la velocitat de lectura, la precisió i la comprensió lectores, i s’observa que moltes vegades amb aquestes millores augmenten un curs lector en 5 mesos d’entrenament.