Paula García Lorca
Els experts opinen
Paula García Lorca és màster en pedagogia aplicada a l’educació superior, psicopedagoga, especialista en metodologia Glifing i directora virtual d’After- school a Xile.
Tinc l’honor de poder dir que vam ajudar amb èxit totes les famílies que van decidir confiar en nosaltres i estem segures que això és perquè el nostre centre, al seu torn, ha basat les intervencions en Glifing. Hem treballat la lectura durant tota la pandèmia i els resultats en tots els casos no només han estat bons, sinó que han sigut reeixits. S’ha d’explicar als quatre vents!
Al nostre centre d’atenció psicopedagògica, VirtAf, hi succeeix el que li passa a qualsevol especialista que atén la neurodiversitat en l’aprenentatge: cada cas és únic. Quan es parla de neurodiversitat, parlem d’edat, diagnòstics mèdics, condició socioeconòmica, aspectes de gènere, tipus de família, nivell educatiu i un llarg etcètera.
En aquesta àrea d’atenció a les dificultats específiques per accedir als aprenentatges, busquem permanentment materials i recursos per poder trobar “el mètode únic” que respongui a les necessitats específiques, i en això s’hi inverteix molt de temps que no sempre ens permet recollir els resultats esperats, no només en termes d’èxits, sinó amb l’objectivitat que permet expressar-los de manera clara i amb efectivitat a les famílies i les escoles. Només cal donar una ullada a la pila d’informes que es generen en un programa d’integració, que es converteix, molts cops, més en un entrebanc dels processos i els progressos que no pas en unsuport estratègic i real. Però Glifing és una altra cosa: una veritable ajuda per a cada família, cada especialista i, aquesta és la millor part, per a cada persona que s’entrena amb Glifing.
Permeteu-me compartir uns quants dels nostres resultats obtinguts:
Sense diagnòstic associat a les seves dificultats lectores, malgrat que els resultats de l’avaluació inicial van indicar que presentava una edat lectora de primer bàsic. La mare buscava ajuda permanentment, però l’efectivitat d’aquesta ajuda era sempre limitada, poc clara i molt descoratjadora: la resposta típica era “ha de llegir més”. Un cop avaluada, vam entendre per què no funcionava: necessitàvem anar més enrere per començar a sanar.
L’Ángela estava 4-5 anys per sota de la seva edat lectora esperada. Aquesta evident disminució d’habilitats no va ser especialment cridanera els primers anys escolars, per la qual cosa no es va atendre, s’esperava que madurés més. No obstant això, els anys de pandèmia van anar fent encara més notòria la falta d’autonomia escolar i lectora, cosa que va ben alertar la seva mare, qui va poder constatar que els resultats acadèmics i el fet que cada cop tingués menys bon humor i disposició per a les tasques escolars feien que la convivència a casa cada dia fos més difícil.
A l’Ángela, però, se li va activar la motivació amb Glifing des del primer minut i, quan va haver completat 22 hores d’entrenament (distribuïdes en 15 minuts diaris de dilluns a divendres durant 5 mesos), va avançar dos anys el nivell lector: va passar d’una lectura pròpia de 1r bàsic a un nivell lector de 3r bàsic.
El quadre següent contrasta els resultats de l’inici i del final que la mare em va autoritzar, amb alegria, a compartir amb vosaltres:
La seva mare va contactar amb nosaltres quan va saber, a través de DISFAM a Xile, que treballem de manera integral la dislèxia.
L’Amaya estava sotmesa constantment a situacions de molt d’estrès acadèmic, amb exigències de lectura públiques tremendament contraproduents per als seus processos de socialització, desenvolupament emocional i autonomia.
La positura que tenia davant de la pantalla (tota la nostra feina és 100 % virtual) era al principi amb els braços creuats damunt del pit i fent respostes amb monosíl·labs “sí”, “no”. Però a mesura que avançaven els dies, va canviar i s’asseia de manera més relaxada, i el seu somriure es va convertir en un riure cada cop més melodiós, i s’hi van anar afegint paraules com ara “no ho sé” i “m’ha agradat molt” i frases completes que naixien espontàniament i que es van convertir en converses enriquidores cada dia amb més energia. A més a més, va començar a reintegrar-se en el procés educatiu escolar, gràcies a un esforç conjunt entre l’escola i la família per comunicar-se d’una manera més comprensiva i constructiva al voltant del diagnòstic que, sens dubte, vam confirmar.
És important destacar que, com en la majoria dels casos en què es presenta la dislèxia, el seu problema és de descodificació; la comprensió de textos és alta i fins i tot destacada si els textos són escoltats, és a dir, si els llegeix una tercera persona.
No pas en tots els casos s’espera un progrés tan ràpid, però els resultats que l’Amaya va aconseguir en només 5 mesos i 25 hores d’entrenament són tan bonics com la disposició actual que té per aprendre i participar a classe.
El seu procés encara no s’ha acabat. A l’Amaya li cal continuar treballant la lectura, però el primer pas, el canvi d’actitud, ens obre, i li obre, la porta a continuar millorant.
Gràcies a Glifing, els resultats que hem compartit aquí s’estenen a cada una de les nostres famílies virtafinas, cada una amb les seves pròpies característiques, diagnòstic i necessitats. En cada cas, s’avança a un ritme personal i efectiu que podem comunicar de manera clara i objectiva, també reflectit en una millora completa de la qualitat de vida.
Em fa feliç poder-vos explicar la nostra experiència amb Glifing, perquè aquesta eina ens ajuda de manera completa i integral i enforteix el nostre treball professional quotidià, cosa que ens ajuda a evidenciar no només resultats quantitatius, sinó també qualitatius. Dit d’una altra manera, si es fa servir aquesta eina, no només s’aconsegueix millorar la lectura, sinó que també s’aconsegueix millorar la motivació cap a l’aprenentatge, el desenvolupament personal i social i la generació d’hàbits d’estudi i autonomia. També ajuda que hi hagi un bon equilibri entre nivells d’autoeficàcia i autoestima, un concepte enfortit d’assoliment i vàlua com a persona i, per tant, enforteix l’alegria, la convivència, l’expressió d’emocions i la comunicació efectiva.
