Dra. Anna López | neuropsicòloga
La Dra. Anna López Sala és doctora en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Especialista en neuropsicologia infantil, exerceix la seva tasca assistencial com a adjunta al Servei de Neurologia de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, a la Unitat d’Epilèpsia, i com a coordinadora de la Unitat de Trastorns de l’Aprenentatge Escolar (UTAE). La seva activitat professional se centra en l’estudi diagnòstic i en el disseny de programes d’intervenció.
Cervell i aprenentatge.
El cervell humà és un òrgan altament adaptable, capaç de modificar la seva estructura i funcionament en resposta a les experiències. Aquest fenomen, conegut com a neuroplasticitat, és la base de tot procés d’aprenentatge. Des del moment en què naixem, el nostre cervell està en constant canvi i s’ajusta segons les experiències, estímuls i aprenentatges que rep. No obstant això, no tots els aprenentatges ocorren de manera automàtica; alguns requereixen un entrenament constant per arribar a ser processats de manera automàtica, cosa que ens permet executar certes tasques amb més eficiència i sense haver de pensar conscientment en cada pas; i d’altres, tot i l’entrenament constant, costa molt que arribin a automatitzar-se.
La necessitat de l’entrenament en l’aprenentatge
L’aprenentatge, en la seva forma més bàsica, implica la modificació de les connexions neuronals. Quan adquirim noves habilitats, el nostre cervell forma noves rutes de comunicació entre les neurones. Perquè un aprenentatge es consolidi i es torni automàtic, cal un entrenament repetitiu que permeti a aquestes connexions enfortir-se i fer-se més eficients. Aquest procés s’anomena automatització, i és fonamental per dur a terme tasques de manera ràpida i eficient, sense la necessitat d’un esforç cognitiu conscient.
Quan una persona repeteix una activitat, les connexions neuronals involucrades es tornen més ràpides i precises, gràcies a un procés anomenat mielinització. La mielina és una substància que recobreix les fibres nervioses i augmenta la velocitat de transmissió dels impulsos elèctrics entre les neurones. A mesura que entrenem una habilitat, les connexions entre les neurones que s’activen per fer aquesta tasca es reforcen i la mielina s’acumula, cosa que fa que la comunicació neuronal sigui més eficient i ràpida.
–
A mesura que entrenem una habilitat,
les connexions entre les neurones
que s’activen per fer aquesta tasca es reforcen.
–
Un dels conceptes més rellevants en neurociència és el dels períodes sensibles. Aquests són moments clau en el desenvolupament dels individus, durant els quals el cervell està especialment preparat per adquirir certs tipus d’aprenentatges. Durant aquests períodes, el cervell mostra una alta plasticitat, cosa que facilita que s’adquireixin habilitats.
Per exemple, l’adquisició del llenguatge és més fàcil i ràpida durant els primers anys de vida, ja que el cervell en aquesta etapa és particularment sensible als estímuls lingüístics. No obstant això, aquesta facilitat disminueix amb el temps. De la mateixa manera, hi ha altres habilitats, com la musicalitat, que es poden aprendre més fàcilment en la infància, ja que el cervell en aquesta etapa té una major capacitat d’integració d’informació sensorial i motora.
Malgrat aquests períodes sensibles, és important destacar que les persones no neixen amb un “buit” que necessita ser omplert de manera uniforme. Cada individu té certes facilitats innates per a l’aprenentatge, que estan relacionades amb factors genètics i ambientals. Per exemple, algunes persones tenen una major predisposició genètica per aprendre a tocar un instrument musical, mentre que d’altres poden tenir més facilitat per desenvolupar habilitats matemàtiques o esportives. Aquestes predisposicions són les que permeten que el cervell automatitzi més ràpid certs aprenentatges, però també ens recorden que el context i la pràctica tenen un paper fonamental en el desenvolupament de qualsevol habilitat.
Exemples d’aprenentatge i automatització
Aprenentatge lector: el procés d’aprenentatge de la lectura és un exemple clar de com les habilitats cognitives s’automatitzen a través de la repetició i l’entrenament. Quan un infant comença a aprendre a llegir, s’ha de concentrar en cada paraula, reconèixer les lletres una per una i ajuntar els sons; aquest procés requereix una atenció conscient i la regió més involucrada és el gir angular. Amb el temps, la pràctica repetitiva fa que les rutes neuronals associades amb la descodificació de paraules es tornin més eficients i es pugui passar d’una lectura de lletra per lletra a una lectura global (gir fusiforme). Aquesta lectura ens permetrà guanyar velocitat lectora i adquirir l’ortografia a partir de la imatge global de la paraula.
Aprenentatge matemàtic: en el cas de l’aprenentatge matemàtic, les habilitats també requereixen una pràctica constant per automatitzar-se. Al principi, els estudiants han de pensar acuradament en els passos a seguir per resoldre operacions matemàtiques. Però amb la pràctica, els circuits neuronals que intervenen en la manipulació de números s’optimitzen, i els càlculs es fan més ràpids i menys depenents de l’atenció conscient. Les connexions entre el còrtex parietal i el còrtex prefrontal (responsable de la planificació) es reforcen, cosa que permet que la resolució de problemes es faci de manera més eficient i ràpida.
Aprenentatge esportiu: en l’àmbit esportiu, l’automatització de les habilitats motores és fonamental per al rendiment. Quan algú aprèn a nedar, a jugar a futbol o practica gimnàstica, els moviments inicialment són maldestres i requereixen concentració.
Amb la repetició, els circuits neuronals involucrats en l’execució dels moviments es tornen més ràpids i eficients. El cerebel, encarregat de coordinar els moviments, s’adapta amb la pràctica, amb la qual cosa millora la precisió de les accions motores. Aquesta automatització permet que els atletes facin moviments complexos de manera gairebé inconscient.
Aprenentatge musical: aprendre a tocar un instrument musical també implica l’automatització de les habilitats motores i cognitives. Al principi, el músic s’ha de concentrar en cada nota i moviment dels dits. Amb el temps, la repetició permet que el cervell processi les seqüències de notes i moviments de manera més eficient. En aquest procés, hi intervenen el cerebel i l’escorça motora, que optimitzen l’execució dels moviments fins dels dits, i l’escorça auditiva, que millora la capacitat d’interpretar les notes musicals.
Tal com hem dit, el cervell pot aprendre i automatitzar habilitats mitjançant temps, esforç i repetició. La motivació és clau per mantenir l’esforç en el temps, i el joc pot ser una eina potent per fer que l’aprenentatge sigui més entretingut i efectiu.
Així que incorporar el joc en l’aprenentatge és un element que ens facilita la persistència en l’aprenentatge, sobretot en aquelles habilitats que requereixen molta pràctica, com és el cas de la lectura.
Dra. Anna López
Neuropsicòloga
Averigua més coses sobre l'Anna a la seva fitxa d'especialista de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, on treballa com a Cap de l'Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar.
