Dr. Rafael Bisquerra | pedagog
El Dr. Rafael Bisquerra és president de la RIEEB (Xarxa Internacional d’Educació Emocional i Benestar), catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, doctor en Ciències de l’Educació, llicenciat en Pedagogia i Psicologia i doctor honoris causa pel CELEI de Santiago de Xile. Des de mitjans dels anys noranta, es dedica a l’educació emocional i ha publicat nombrosos llibres que tenen les emocions com a element central.
Les pantalles s’han convertit en una eina indispensable en el nostre dia a dia. Mòbils, xarxes socials, videojocs i altres formes de tecnologia digital ens ocupen una part important del temps, sobretot de l’adolescència, fins al punt que poden generar dependència. Això pot afectar les persones i interferir-los en la salut mental, el rendiment acadèmic o laboral, i les relacions personals. Per aquest motiu, la prevenció d’aquestes addiccions és un repte fonamental en la societat actual i en l’educació en particular. Entre els diversos factors protectors que poden ajudar a reduir la vulnerabilitat a aquestes dependències, l’autonomia emocional destaca com un element essencial.
L'educació emocional
L’educació emocional és un procés que té com a objectiu desenvolupar competències emocionals, entre les quals hi ha la consciència emocional, la regulació emocional, l’autonomia emocional, les habilitats socials i les habilitats de vida i benestar.
L’educació emocional s’ha demostrat que és una estratègia efectiva per prevenir l’ansietat, l’estrès, la depressió, la síndrome d’esgotament professional (burnout), la ideació suïcida, el consum de drogues, la violència, els comportaments de risc, etc.; i també per millorar la convivència i el benestar. Actualment, es considera que les competències emocionals són la millor proposta per a la promoció de la salut mental.
En lloc de fer un programa de prevenció del consum de drogues, un altre de prevenció de l’assetjament escolar (bullying), un altre de l’addicció a les pantalles, etc., s’ha demostrat que és més eficient la prevenció inespecífica (genèrica) a través del desenvolupament de competències que es poden aplicar en múltiples situacions. L’educació emocional és una prevenció inespecífica que es pot aplicar en una multitud de situacions de risc. A continuació, ens centrem a comentar l’autonomia emocional.
L’autonomia emocional
Quan una persona no ha desenvolupat una bona autonomia emocional, pot trobar en les pantalles una manera de compensar-ho: m’agrades (likes), comentaris i interaccions esdevenen substituts de la validació emocional; els videojocs proporcionen una recompensa immediata a la frustració, i les xarxes socials poden convertir-se en una via per evitar afrontar emocions negatives. En canvi, aquells que tenen una bona autonomia emocional són capaços de gaudir de la tecnologia sense que aquesta els controli la vida.
L’autonomia emocional és un equilibri entre la dependència emocional i la desvinculació emocional. Es tracta d’establir vincles emocionals autònoms amb altres persones, des de la llibertat i la responsabilitat; no pas des de la dependència. I no sols amb les persones, sinó també amb els objectes (mòbils, xarxes socials, videojocs, pantalles, etc.).
Com es pot promoure l’autonomia emocional per prevenir les addiccions a les pantalles
A continuació, es detallen algunes estratègies efectives per promocionar l’autonomia emocional.
1. Fomentar l’autoestima i l’autoacceptació: una autoestima sòlida és essencial per a l’autonomia emocional. És important reforçar el valor personal independentment dels reconeixements externs, com també evitar la comparació constant amb els altres.
2. Potenciar la tolerància a la frustració: aprendre a tolerar la frustració és clau per evitar que la tecnologia es converteixi en una via d’escapament fàcil quan hi ha problemes o emocions desagradables.
3. Desenvolupar una bona gestió emocional: és essencial ensenyar estratègies per identificar i gestionar emocions com l’ansietat, l’estrès o la tristesa sense recórrer a la tecnologia. La meditació, la relaxació, el mindfulness, l’escriptura emocional, la pràctica de l’exercici físic, el descans necessari, etc., són eines útils per a aquest objectiu.
4. Fomentar relacions socials presencials i sanes: les pantalles sovint substitueixen el contacte humà real. Promoure activitats de socialització fora del món digital ajuda a construir relacions més profundes i autèntiques, cosa que redueix la necessitat de compensar-ho amb interaccions virtuals.
Altres factors preventius envers les addiccions a les pantalles
1. Educació digital responsable: cal ensenyar a fer un ús conscient i crític de la tecnologia, amb la qual cosa es promou la capacitat d’analitzar la informació, evitar el consum compulsiu i ser conscients dels riscos associats a les xarxes socials i als videojocs.
2. Activitats alternatives a l’oci digital: promoure la lectura, l’esport, la música, el voluntariat i altres activitats afavoreix un equilibri entre el món digital i la vida real.
“Promoure activitats de socialització fora del món digital ajuda a construir relacions més profundes i autèntiques”.