Mario: “Glifing em va ajudar molt a l’hora de sentir-me bé amb mi mateix”.
Tothom que ha sentit parlar la Montserrat Garcia sobre Glifing i sobre com va néixer el mètode, ha sentit parlar d’en Mario. En Mario Margaria, el fill petit de la Montserrat, va ser el motiu pel qual va aparèixer Glifing. Quan en Mario, amb només 5 anys, li demanava a la seva mare què havia de fer per deixar l’escola i anar a treballar, ja es veia que alguna cosa no anava bé. Amb 12 anys, en Mario va començar la seva aventura amb Glifing i la vida li va canviar. Va començar a viure l’etapa acadèmica de manera més relaxada i, al cap d’uns anys, va trobar la seva gran passió: els gossos. Avui, amb 28 anys, és ensinistrador caní i un enamorat de la muntanya i dels animals. Avui parlem d’en Mario amb en Mario.
Quan la teva mare explica com va començar Glifing, tu ets el motiu que el va fer possible. Però com expliques tu la manera en què Glifing va arribar a la teva vida?
Va ser una miqueta complicat. Potser al principi de tot va ser fàcil, perquè el fet de ser un joc d’ordinador és un al·licient quan ets petit. Però arriba un moment en què t’adones que no només és un joc, sinó que ho estàs fent també per millorar un tema acadèmic. I jo estava bastant tancat en banda i vaig voler deixar de fer-ho. Gràcies a la meva mare, vaig continuar i em va donar uns bons resultats, que vaig poder aplicar a la meva vida quotidiana.
Què recordes d’aquelles primeres lliçons en què tu eres el “conillet d’Índies”?
Com que al principi semblava tot més un joc, no em costava gaire. Però quan vaig començar a ser més un conillet d’Índies (tot i que mai vaig sentir-me com si ho fos; va ser al cap d’uns anys que em vaig adonar que ho havia estat), ja va ser diferent, més pesat. Després, Glifing va entrar a la meva escola i a mi se’m veia amb uns altres ulls. Jo ho passava molt malament pel què diran i va ser una època una miqueta complicada; però, en general, va anar molt bé.
Què és el que més et va agradar d’aquell Glifing que s’anava creant amb tu? Com et feia sentir?
Més que no pas recordar fets en particular que m’hagin fet sentir bé, és la sensació en general. A mi sempre m’havia fet por sentir-me ximple i ser menys que els altres. El fet de treballar amb Glifing i que em donés aquest plus d’autoestima que em feia falta, això sí que és una cosa molt notable. Em va ajudar molt a l’hora de sentir-me bé amb mi mateix.
Recordes haver fet un “clic especial”, algun moment concret respecte al canvi que Glifing estava fent en la teva relació amb la lectura? O va ser una cosa més progressiva?
Jo crec que va ser un canvi bastant més progressiu. Potser si hagués estat molt ficat en àmbits acadèmics o estudiant molt, hauria notat un gran canvi, però com que no era el cas, el que recordo és més la sensació d’haver-me dit: “Doncs em sento millor amb mi mateix. És com si estigués més preparat per a la vida”.
I és curiós perquè, al final, el meu món ha anat també cap a l’educació. Sí que és molt diferent l’educació de gossos de l’educació d’infants, però el 90 % de la meva feina consisteix a educar els amos dels gossos. I la veritat és que no ho havia pensat mai, però la meva feina es basa molt en el fet d’adaptar-me a les necessitats del client, com fa Glifing, oi?
Recordes quin va ser el primer llibre en paper que vas tenir a les mans i et va agradar?
Sí que recordo el primer llibre amb el qual vaig tornar a casa orgullós d’haver-me’l llegit. No recordo quants anys tenia. A la meva escola, per Sant Jordi, es feia una fira del llibre i els pares ens donaven 2 €, 5 €, 10 €… per comprar algun llibre. I jo me’n vaig comprar un d’un personatge que hi havia quan jo era petit: El Capitán Calzoncillos. El capità Calçotets era un llibre molt curt, amb molts dibuixos i poques lletres, però, per a mi, ja era tot un món! I me’l vaig llegir tot en una tarda! I recordo haver arribat a casa i dir-li a la meva mare amb molta il·lusió: “Mira, m’he comprat aquest llibre aquest matí i ja me l’he llegit tot”.
(En Mario somriu recordant-ho).
Si mires enrere, què ha significat Glifing per a tu?
Durant molts anys va ser un maldecap. Perquè, des de fora, es veu d’una manera, però, des de dins, tu ho vius d’una altra. I costa acceptar el fet que tots ho vegin d’una manera, quan tu ho has viscut d’una altra molt diferent. Però com deia abans, m’ha donat estabilitat i, sobretot, confiança en mi mateix, i m’ha fet sentir vàlid i segur de dir-me: tu ets capaç d’això!
I si penses en com influeix Glifing en els glífers, què creus que el fa especial?
La manera com s’interactua entre professor i alumne o entre pare i fill. Si hi ha una bona relació entre tutor i estudiant, treballar amb Glifing pot ser divertit. Vaig estar fent avaluacions a les escoles i, si realment connectes amb l’infant, és molt bonic.
El vincle és clau i pot fer que l’aprenentatge sigui més entretingut. També el fa especial el fet que, a vegades, els canvis es veuen, fins i tot, davant de la mateixa sessió; i això motiva molt.
Ets ensinistrador caní, t’agrada la muntanya i passejar, i t’agraden molt els animals. Sobretot, t’agrada observar-los de nit. Per què?
Per dos motius. Un perquè a la nit és quan jo em sento còmode, perquè no hi ha ningú i s’està molt tranquil, no et trobes ningú que et molesti. I el segon motiu és perquè jo sempre he estat molt poruc i m’ha fet molta por la foscor. I el fet d’anar a la muntanya de nit em feia molta por, i ho vaig començar a fer, precisament, per superar-la. I després, amb el meu cosí Guim vam començar a anar a la muntanya a la nit per veure senglars. I, a poc a poc, anàvem observant altres espècies, com salamandres o escolopendres.
Entrevista a Mario, 1r glífer del Mètode Glifing
Conduïda per la periodista Marta Hernández (subtitulada al castellà).
