Maria Carme Roca | escriptora
La lectura, una eina molt valuosa, màgica i indispensable.
Diu un proverbi hindú que un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destruït, un cor que plora. I és així, perquè la lectura, a través de les persones, cobra vida. O la perd, si no es practica.
Llegir per comprendre, per saber, per gaudir.
Des que el món és món, que l’ésser humà ha tingut la necessitat de conèixer històries, d’escoltar-les, de llegir-les.
És innegable que la lectura ens obre les portes al coneixement, és l’arma més efectiva contra la ignorància i, en conseqüència, contra la intolerància. És imprescindible en el procés d’aprenentatge. Ningú no pot negar, però, que llegir és una activitat complexa que demana moltes habilitats, des de desxifrar els signes (lletres, puntuació…) fins a diferenciar les idees principals de les secundàries. Implica, doncs, concentració. A diferència de la imatge, que penetra de seguida als sentits, la paraula escrita exigeix atenció. L’esforç implícit, però, es veu compensat amb la capacitat de suggeriment que ens aporta, amb una interpretació personal i única. És el gran poder evocador de la paraula escrita.
Proverbi hindú: un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destruït, un cor que plora.
Llegir bé és tot un repte que un cop assolit ens proporciona un plaer molt més gran que la dedicació invertida. La lectura exercita el nostre cervell, desperta les nostres vies neuronals i la imaginació, activa la memòria, ajuda a concentrar-se, millora la nostra inferència, permet fixar els records, augmenta la intel·ligència emocional… Llegir és una de les activitats més profitoses cognitivament parlant, que ens dona via lliure per conèixer el món, descobrir-lo, explorar-lo… I no només el món, sinó també a nosaltres mateixos, perquè ens amplia el pensament.
No llegir implica una redacció deficient, un vocabulari escàs, unes limitacions en el desenvolupament de l’expressió oral i, fins i tot, pot produir inseguretat en les relacions interpersonals. Sense cap mena de dubte, la lectura és la base de l’èxit escolar.
Però els beneficis de la lectura van molt més enllà: ens permet fer reflexions que mai no ens havíem plantejat, afavoreix empatitzar amb allò de què desconfiàvem, precisament, perquè ens era desconegut. Ens fa més crítics, més lliures.
Abans que escriptora soc lectora, si bé el primer és conseqüència del segon, i puc afirmar amb contundència el que acabo de dir.
I sense cap mena de dubte, també constato que les persones que llegeixen, viuen més.
Un lector pot viure un miler de vides abans de morir. L’home que mai no llegeix només en viu una (George R.R. Martin. Cançó de gel i foc, 5).
La Montserrat Roig deia que no et mores tant, si llegeixes. Ben cert, perquè llegint multipliquem experiències, situacions.
El temps per llegir, igual que el temps per estimar, dilata el temps de viure (Daniel Pennac, Els 10 drets del lector).
Ens fa anar més enllà. Avancem. Tot llegint adquirim la capacitat de la “teletransportació”, podem anar d’una banda a l’altra en l’espai, a través del temps.
Per viatjar lluny, no hi ha millor nau que un llibre, va deixar escrit l’Emily Dickinson, l’escriptora que va acabar els seus dies sense sortir de la seva cambra.
Els llibres són susceptibles d’emocionar-nos, de fer-nos vibrar. Ens ajuden a superar penes i dificultats; són un aixopluc que ens ajuda a créixer com a persones.
No tinc cap dubte que tothom, o una gran majoria, està d’acord amb el que he dit, encara que no llegeixi o no ho faci prou. Però si parlem de nens, de joves, com ho fem per motivar-los a la lectura?
Hi ha qui llegeix d’una manera natural com quan respira, però què fem amb aquell que no ho fa? Tenim recursos al nostre abast, i molt simples, si més no, per començar.
Tot llegint adquirim la capacitat de la “teletransportació”, podem anar d’una banda a l’altra en l’espai, a través del temps.
De vegades, quan imparteixo alguna conferència, una xerrada sobre la lectura, algun pare o mare em pregunta que què pot fer perquè el seu fill, la seva filla, llegeixi més, li contesto amb una altra pregunta… Vostè, quin llibre està llegint o acaba de llegir? Alguns et responen, molts dubten, rumien què respondre, i d’altres, directament, fugen d’estudi.
El que deia de la simplicitat: no hi ha res més efectiu que l’exemple. És una qüestió d’hàbit. Si els nostres fills ens veuen llegir, els estem indicant que allò ens agrada, que ens és necessari. I cal parlar-ne, transmetre-ho. De la mateixa manera que podem comentar una pel·lícula que ens ha agradat, ho podem fer sobre un llibre que ens ha captivat. Encomanar, d’això es tracta.
Quan són petits, sovint acompanyem els nostres fills a les biblioteques. Perfecte, és clar. Però, i les llibreries? Si anem amb ells a comprar-nos una peça de roba, per exemple, també podem entrar en una llibreria, adquirir aquell llibre que volem i, de rebot, comprar-ne un per al nostre jove acompanyant. Crear hàbit, crear costum, un costum que ens empodera, que ens aporta seguretat. Llegeix i conduiràs, no llegeixis i seràs conduït (Santa Teresa de Jesús, dixit).
La lectura és una bona drecera per tastar la felicitat.
Maria Carme Roca
Escriptora
Averigua més coses sobre la Maria Carme personal i professionalment així com sobre la seva bibliografía clicant sobre el seu logo.
