L’any 2009 el meu fill petit es trobava a les acaballes de 5è de primària i havia repetit 4t. El curs s’acabava i sabíem que, un cop més, els seus mestres ens dirien que no ens n’havíem sortit. Ens dirien, també, que el nostre fill no es deixava ajudar i que no sabien què més fer per ell. A casa érem conscients que a l’escola s’hi esmerçaven i no estalviaven esforços per ajudar-lo i ajudar-nos. Però la veritat és que es trobava en un pou molt profund del qual, potser, ja no podia sortir.
El fracàs escolar no es genera en un dia, ni en un any, el fracàs escolar té arrels profundes, fetes d’esforços que no donen fruit, d’hores d’estudi i exàmens suspesos, de sentiments d’impotència, d’autoestima mutilada, de cuirasses de protecció rovellades, de demandes i reptes no assolits, de curses no acabades, de sentiments d’inutilitat.
Imagineu-vos que cada matí us heu de llevar ben d’hora per anar a un lloc on haureu d’anar els propers 10 anys de la vostra vida, 9 mesos a l’any i 7 hores al dia. Sembla una condemna, oi? Un lloc en què tot us indica i us recorda que vosaltres no sou capaços de fer el que s’espera que feu. Que no sou capaços d’assolir els objectius que, vet-ho aquí, els altres sí que assoleixen. Un lloc on no sereu mai la persona triada per fer un treball en equip, un lloc que posarà en evidència que no esteu prou atents, que no heu fet prou bé els deures, que no respecteu els marges, que no feu bona lletra, que no llegiu prou…
Podeu imaginar-vos-ho?
Un lloc que veu que ets intel·ligent, de manera que al principi té paciència, i espera que t’adaptis, que maduris… Però passen els anys i, com que no t’has adaptat i no has millorat prou, dirà que, si ets intel·ligent i no avances, és perquè en el fons no ho vols, i et demanarà que t’hi esforcis més, que treballis més, que facis més deures després de les 7 hores, que vagis al psicòleg pels problemes emocionals, i al psicopedagog per aprendre tot allò que no aprens en el teu lloc de treball. I així, en lloc de treballar 7 hores, n’has de treballar 10.
Veieu com es fabrica el forat? Amb tota la bona intenció del món, tots creem el forat.
Com n’ha de ser, de difícil, sortir ben parat d’una situació així!
El fracàs escolar no es genera en un dia, ni en un any, té arrels profundes, fetes d’esforços que no donen fruit, d’hores d’estudi i exàmens suspesos, de sentiments d’impotència, d’autoestima mutilada.
Una mica d’història
Vaig tenir la sort de poder estudiar el cas del meu fill amb un grup de recerca de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona.
Una possibilitat de treball se’m va obrir davant dels ulls: les dificultats d’aprenentatge, el que jo anomenava “errors cognitius” després d’haver llegit l’experiència de la Barbara Arrowsmith-Young, potser podien explicar els problemes d’en Mario.
Va ser llegint el llibre El cerebro se cambia a sí mismo, del doctor Norman Doidge, quan vaig veure reflectides diferents experiències reals en plasticitat neuronal. Algunes eren entrenaments per recuperar lesions cerebrals, d’altres eren entrenaments per millorar capacitats cognitives o habilitats educatives, però l’experiència de la Barbara Arrowsmith-Young per superar les seves pròpies i severes discapacitats d’aprenentatge, a través d’activitats d’entrenament dissenyades específicament per al seu cervell, basant-se en els estudis i els rellotges de Luria, va ser el punt de partida de tot plegat. La Barbara Arrowsmith-Young llegia i escrivia al revés, tenia problemes per processar conceptes del llenguatge, es perdia contínuament per manca d’orientació i estava físicament descoordinada. La Barbara va acabar aprenent a llegir i escriure i va emmascarar diversos símptomes de la seva discapacitat mitjançant un esforç heroic.
Aquesta experiència i altres de similars, més el diagnòstic de dislèxia del meu fill, em van donar una nova manera d’entomar el repte, gràcies a un nou paradigma de treball: la plasticitat neuronal. Era la primera dècada del segle XXI i jo entrava en el món de la neurociència de bracet d’en Mario i de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona.
I es va fer clar
A la Facultat de Psicologia em van dir textualment: “En Mario és un dislèctic com una casa”. I jo, que feia dies que llegia i estudiava el tema, vaig respondre “No!”. I al cap de tres segons, vaig dir: “Perdó, sí, és clar; per això estic aquí, i ara entenc moltes coses”.
I, de sobte, vaig visualitzar els errors d’ortografia, els mals de cap quan havia de llegir, els mals de panxa abans d’entrar a l’escola, en Mario dient que se li movien les línies dels contes, els seus escrits inintel·ligibles, les “tes” sense el pal, les “is” sense el punt. En Mario no volent llegir, en Mario llegint molt a poc a poc. En Mario inventant-se paraules mentre llegia. En Mario amb problemes per dormir.
En Mario, amb només 6 anys, preguntant-me que què havia de fer per no haver d’anar a l’escola.
Comença l'aventura
Va ser a la Facultat de Psicologia on van diagnosticar en Mario. Em van dir textualment: “En Mario és un dislèctic com una casa.”
El 80 % de les dificultats de l’aprenentatge ho són de lectu ra i un 60 % del fracàs escolar es pot explicar pels problemes de lectura.
Va ser tot un èxit personal per a en Mario, professional per a l’equip i social si aconseguíem que altres infants es poguessin beneficiar de la troballa.
Això va ser tot un èxit personal per a en Mario, professional per a l’equip i social si aconseguíem que altres infants es poguessin beneficiar de la troballa. I així va néixer Avesedari el 2009. I quan els resultats van començar a parlar per si sols i la demanda per fer-la servir va començar a ser cada vegada més gran, va quedar clar que calia estructurar la manera de treballar per poder arribar a tothom d’una manera efectiva, i el 2012 es va crear Glifing.
Des de llavors no hem deixat de treballar amb diferents professionals implicats: psicòlegs, pedagogs, mestres, logopedes, escoles i, sobretot, els infants amb dificultats d’aprenentatge, tant des de les escoles com des dels diferents centres de reeducació psicopedagògica que han cregut en les noves tecnologies i les noves aplicacions
La investigació, la clau de l'èxit
La investigació continua essent clau per a nosaltres per tal de millorar i de poder arribar a tothom. Tenir nous reptes, oferir noves possibilitats i no perdre la flexibilitat per desenvolupar-nos i créixer en qualsevol entorn.
És per això que tenim signats diversos convenis de col·laboració amb universitats i hospitals de diversos
països del món. A banda de la Universitat de Barcelona, on va començar tot, actualment tenim acords de col·laboració a diferent nivell amb, per exemple, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat de Salamanca, la Universitat de Castella-la-Manxa, la Universitat Internacional de València, la Universitat del País Basc, la Universitat Nacional Autònoma d’Hondures (UNAH) i la Universitat de Santander (Bucaramanga, Colòmbia).
I pel que fa als hospitals, estem molt contents de la col·laboració amb la Unitat de Neurorehabilitació d’Oncologia Infantil de l’Hospital Sant Joan de Déu, a la qual es van afegir projectes d’investigació de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron (VHIR) i l’Institut de Neurologia Cognitiva (Ineco) de Buenos Aires. I també a Buenos Aires, l’Hospital de Nens Dr. Ricardo Gutiérrez, l’Hospital General d’Aguts J. M. Penna i l’Hospital J. M. Ramos Mejía.
I, sens dubte, el millor de tot és que avui, amb la mateixa il·lusió del primer dia, continuem treballant perquè Glifing arribi a totes les persones que ho necessiten.
Montserrat Garcia i Ortiz
La Montserrat Garcia i Ortiz va néixer a Barcelona l’any 1965.
És llicenciada en psicologia per la Universitat de Barcelona (UB), tutora de pràctiques de graus i postgraus en Psicologia i Pedagogia de la UB i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i especialista en detecció i tractament de les dificultats de lectura. Des que es va crear l’any 2009, és presidenta de l’Associació Avesedari per a l’Estudi i Tractament de les Dificultats d’Aprenentatge.És mare de tres fills i creadora del Mètode Glifing per a l’avaluació i l’entrenament de les dificultats de lectura. Dirigeix Glifing des que es va crear l’any 2012. Coautora del llibre Glifing: com detectar i vèncer les dificultats de lectura, Barcelona: Horsori Editorial, 2016 (llegir extracte).
