ROSANA,LA MARE DE LA FRANCA
“T’agraeixo tot l’esforç que vas fer per buscar, buscar i continuar buscant fins que vas trobar el que en Mario necessitava, i també que ho hagis compartit amb els que estem buscant aquestes solucions per als nostres fills.”
Durant el LATAM Tour hi va haver molts moments emocionants, d’aquells que fan posar la pell de gallina i que, encara que t’ho expliquin, no hi ha res com viure’ls. Un d’aquests moments va ser amb la Rosana, la mare de la Franca, quan va conèixer personalment la Montserrat i li va manifestar el seu agraïment cap a ella i cap a tot l’equip de Glifing. La Montserrat li va demanar que gravés aquell missatge perquè fos un testimoni directe per a l’equip de Glifing. El missatge va ser tan bonic que, amb el permís de la Rosana, us el fem extensiu a tots vosaltres. Recomanem que l’escolteu directament d’ella al peu d’aquest article. En nom de tot l’equip, aprofitem per dir: “Gràcies per aquestes paraules, Rosana”.
La meva filla Franca va néixer a mitjans del 2013. Amb dos anyets gairebé no parlava. Vaig fer consultes, malgrat que tota la família em digués: “No t’amoïnis pas, no passa res, encara és petita, ja parlarà…”. Però el llenguatge oral no apareixia i això em preocupava, tot i que vèiem que estava superconnectada. Vaig començar a portar-la a estimulació amb una logopeda. Va arribar el moment d’escolaritzar-la i va anar a l’escola formal. Jo la seguia a cada pas juntament amb la docent de la classe de cada moment. No li agradava escriure, només feia dibuixets, i sí que li agradava molt pintar. Després va començar primer i els docents van canviar, perquè la seva mestra va anunciar, la primera setmana de classe, que estava embarassada i que havia de fer repòs, o sigui que a primer va tenir diverses mestres substitutes. Això va provocar que també a altres infants els afectés aquest canvi tan seguit de docents.
Va començar segon al març, que és quan aquí l’Argentina comencen les classes, i va arribar la pandèmia i ens vam quedar tots confinats a casa. I la meva filla encara tenia dificultats en la dicció. Alternava fonemes, no volia escriure perquè no ho entenia i encara menys llegir, evidentment. O sigui que jo estava molt amoïnada durant la pandèmia. Va ser una època en què vaig patir molt. No sabia què passaria amb la meva filla i no trobava cap sortida. Amb la logopeda encara hi continuàvem i ens anava passant exercicis de manera virtual. Quan tot aquest tancament ja es va alliberar una mica, vaig consultar amb una persona psicopedadoga, que va fer una avaluació i em va recomanar el mètode Glifing.
I llavors hi vam començar a pensar. El meu marit i jo havíem de prendre una decisió sobre la part econòmica, perquè tots dos treballem de manera independent i la pandèmia ens va afectar també els ingressos. I vam decidir ficar-nos de ple en aquesta proposta que ens feien.
Tenia el pressentiment que seria el millor per a la Franquita. I va ser així. Vam començar a jugar a l’hora de fer Glifing. Òbviament, la Franca ni tan sols podia dir Glifing. I tot ens va anar sorprenent i ens va anar convidant a animar-nos més. Era tot un tema fer que s’enfrontés a les lletres, a reconèixer-les, com sonaven, a unir-les, provar, practicar… I tal com vas dir, Montserrat, havies de trobar alguna cosa per a en Mario que li pogués agradar, que no el frustrés… I, a casa, tot jugant i sense adonar-nos-en, vam començar a córrer curses de cargols, curses de cotxes, a punxar bombolles, a jugar amb el temps… I, de mica en mica, vam anar tancant les sessions, obtenint sols, que la Franca intercanviava, molt contenta ella, per tenir-ne més i col·laborar amb la construcció comunitària. Jo li explicava que altres infants també anaven acumulant i canviant els seus sols. A poc a poc, va mostrar molt més interès pels contes. Això va ser espontani. Va començar a agafar els contes que estaven guardats i ja es fixava més en les lletres i no tant en els dibuixos i els colors. S’entretenia més, estava més abocada a això.
Avui la Franca fa sisè i és participativa. “Se la veu activa a classe”, diu la seva mestra. I s’anima a llegir oracions curtes en un acte de l’escola, i a classe llegeix trossets de text per als seus companys, i fins i tot a missa llegeix alguna oració o alguna cosa curteta que el catequista li demani.
Com a mare, veure-la com exposa, a vegades amb alguna dificultat perquè encara continua aprenent, però veure-la segura i orgullosa dels seus èxits, m’omple de felicitat.
Per això, quan et vaig veure a la xerrada, em va fer feliç, em vaig emocionar i t’ho vaig voler agrair personalment: tot l’esforç que vas fer per buscar, buscar i continuar buscant fins que vas trobar el que en Mario necessitava; i el que li va servir a en Mario, que ho hagis pogut compartir i que un munt de gent et pugui seguir i es pugui afegir en aquest projecte que es diu Glifing. Per tots els que estem buscant aquestes solucions per als nostres fills, que ens calen tant i que ens ajuden tant, et vull agrair que hagis compartit tot l’esforç que has fet, tot el teu recorregut, els resultats del que vas provar, el que et va donar bons resultats i el que no, i posar-los al servei dels altres.
Com a família estem molt agraïts pel teu temps, el teu projecte i, sobretot, pel teu “compartir”. L’altre dia t’escoltava com explicaves tot el que vas passar per a en Mario i em notava a la pell el sentiment que tenies. Per això et vull agrair tota aquesta entrega que comparteixes i, sens dubte, tens al costat un equip preciós i tan generós com tu.
La meva gratitud per a tots vosaltres que us n’ocupeu, que penseu en cada detall, en la simpatia de cada personatge, en les carones de la família Glifing, en els colors, en els sons, en la gràcia que hi poseu… Tot això crea un marc molt atractiu per a cada infant que entra al món Glifing.
Testimoni de la Rosana, la mare de la Franca
Àudio acompanyat d'imatges.
Glifing a casa
Glifing Famílies permet entrenar la lectura des de casa de manera amena i personalitzada, amb sessions curtes i lúdiques de 15 minuts, 3 o 4 cops per setmana. Basat en la neuroeducació, millora la precisió, la velocitat i la comprensió lectora. Els infants llegeixen textos adaptats al seu nivell i reben una resposta positiva. Tot i fer-se a casa, un professional supervisa la progressió que tenen els infants i n’ajusta
el nivell. S’hi pot accedir a través de l’escola, d’un gabinet o de manera directa. És especialment útil per a infants amb dislèxia o dificultats d’aprenentatge, i també reforça la motivació i l’autoestima dels infants.
