NEUS RAMIA,TÈCNICA D'EDUCACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE LLINARS DEL VALLÈS
Una de les apostes de Glifing és que s’utilitzi a les escoles, que els infants aprenguin a llegir jugant i que aquest aprenentatge permeti, des del minut 1, detectar possibles problemes de lectura o de comprensió lectora. L’Ajuntament de Llinars del Vallès va decidir fa 10 anys implementar Glifing a les seves escoles municipals: l’Escola Damià Mateu i l’Escola Salvador Sanromà.
Durant aquests 10 anys, en un municipi de 10.000 habitants, gairebé 1.500 alumnes (939 del Salvador Sanromà i 527 del Damià Mateu) han après i treballat amb Glifing. Neus Ramia, tècnica d’Educació, va viure directament l’arribada de Glifing al municipi.
Com arriba Glifing a Llinars del Vallès?
Una de les problemàtiques que preocupava més a les escoles era el tema de la lectura i de l’escriptura. Vam saber que existia Glifing, vam fer una reunió amb la Montserrat Garcia, ens va semblar un mètode interessant i el vam proposar a les dues escoles públiques del municipi: l’Escola Damià Mateu i l’Escola Salvador Sanromà. El curs 2014-2015 el vam iniciar, finançat 100 % per l’Ajuntament de Llinars, i la veritat és que ja fa més de 10 anys i estem molt contentes.
Com van rebre els docents la introducció de Glifing a les escoles?
Les escoles públiques de seguida s’hi van enganxar, perquè van veure que podia ser una bona oportunitat. Es va implantar com una prova pilot, amb una previsió d’uns quants anys perquè no es podia implantar un curs i prou, ja que no donaria prou dades per poder valorar-ho. Des de llavors, sempre hi ha hagut una partida de diners per aplicar Glifing i, tot i que s’han anat incorporant altres projectes, nosaltres hem continuat confiant en Glifing i les escoles estan molt contentes.
Quin és i quin ha estat el paper de l’Ajuntament?
En 10 anys han passat moltes coses. Els primers anys, Glifing es podia fer de manera grupal a la classe amb el personal docent i també individualment a casa amb la família. La part individual era la part més coixa; sovint, els infants que ho necessitaven més pertanyien a famílies que tenien dificultats per poder tenir eines digitals a casa. De manera que els vam oferir un espai al Centre de Formació Municipal perquè poguessin fer l’entrenament lector.
Recentment, hem optat per una fórmula que funciona molt bé. Els alumnes de tercer i quart d’ESO de l’Institut Giola del municipi que fan l’assignatura de Servei Comunitari van als centres educatius que fan Glifing i fan suport als infants de primària individual- ment.
L’Ajuntament en fa seguiment. A l’inici de curs, fem reunió amb els docents que ho portaran i, a meitat de curs, fem una altra trobada per veure amb quines dificultats s’estan trobant. I quan fem el tancament de curs, en la valoració final, també hi ha l’especialista de Glifing. I es fa incidència en aquells alumnes que necessiten un reforç de cara a l’estiu o al curs següent.
Com reben les famílies el fet de poder treballar amb Glifing?
Les famílies que realment ho aprofiten sí que et manifesten agraïment i estan molt contentes. Però encara hi ha famílies que, tot i oferir-los ordinadors, no es connecten o no fan prou sessions, ja sigui per temps, per feina… És una feina de picar pedra en educació. Nosaltres estem, doncs, treballant no pels resultats immediats, sinó pel futur d’aquests nois i noies.
Que hi hagi alumnes de l’ESO que facin aquest suport pot compensar el fet que algunes famílies no s’hi impliquin tant.
L’assignatura de Servei Comunitari va ser una idea fantàstica, perquè, a més, la majoria d’alumnes de l’Institut Giola provenen de les dues escoles municipals, i el fet que vagin a fer suport als infants de les seves antigues escoles, a fer de padrins en aquest entrenament lector, els fa molta il·lusió. I als infants, el fet que hi hagi un jove que els ajudi individualment, també els agrada molt i es creen molts vincles.
Això és important perquè la creació de vincles és també un dels objectius de Glifing. Que l’infant no se senti sol…
Llinars del Vallès és un municipi prou petit; tenim 10.000 habitants. Això et permet fer coses d’aquestes. En municipis més grans, tot això queda molt més diluït. També tenim la sort que l’equip de govern que hem tingut durant aquests anys hi ha cregut.
La lectura avui en dia no es treballa o costa fer-ho, i cada vegada més el món tecnològic està menjant-s’ho tot. Glifing és un mètode que és digital, i per això és tan llaminer. A més, és molt didàctic i fàcil, i els infants de seguida s’hi enganxen. Però la idea és que ells puguin tenir un criteri lector, que puguin triar un llibre de la biblioteca, que vagin en aquests espais de lectura que tenim als municipis (en tenim moltíssims), que s’ajuntin i que llegeixin en grup.
Hi ha una tercera escola al municipi, l’Escola Ginebró, que és concertada i també fa Glifing. Ho fa pel seu compte?
Sí, l’escola Ginebró també està dins de molts projectes del municipi i també va apostar per aquesta metodologia d’entrenament lector. Les escoles van començar alhora, però, en aquest cas, el finançament el fan ells 100 %.
Quina valoració fa l’Ajuntament d’aquests 10 anys?
Que ho volem continuar fent. Animem altres ajuntaments que apostin per aquesta mena de projectes perquè és molt agraït. I cuidar la petita infància, des d’aquest punt de vista, sempre és treballar per un futur i una ciutadania molt més culta i educada.
Entrevista a Neus Ramia
Entrevista conduïda per la periodista Marta Hernández (subtitulada al castellà).
Glifing a les escoles
